Fa uns anys, abans que es convertís en la veu més coneguda de la cançó catalana, vaig escoltar dues peces d'imigrasons, que posaven la pell de gallina. Una era "les corrandes d'exili" de Pere IV i musicada per Lluis Llach i l'altra la canço de J.M. Serrat "menuda".
Sant Jaume de Vallhonesta, mirador dels camins de l'exili i el maquis.
L'altre dia llegia una resposta a un tuit que parlava de la importància d'una victòria de Syriza a les properes eleccions gregues. Sempre el mateix que ens han d'arranjar els grecs als catalans, allò que ens cal és fotre el camp d'Espanya.
És difícil debatre certs argument i, per tant, no ho faré. Aquí us deixo el manifest que ha impulsat l'ernest Urtasun (eurodiputat) en recolzament a la candidatura de Tsipras al govern helènic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada