Tot i que fa uns 8 anys que cada dia a les 3 en punt de la tarda escolto una versió d'aquesta cançó en entrar els nens i nenes a l'Escola, em ve de gust escoltar la versió original i inicial. Jaume Sisa i Guillermina Mota (fent els cors) canten qualsevol nit pot sortir el sol.
Quant de nit surt el sol cobren vida aquests personatges. Praga 2009
Grècia i els "gestos" de Syriza continuen marcant la perplexitat d'uns polítics i uns mitjans de comunicació que viuen en les aigües mortes del pensament únic, aquell que ens ha explicat que no és possible cap altra política que no sigui la de beneficiar els bancs i desregularitzar la vida de les persones, com a única forma de sortir de la crisi (allò que no expliquen, ni saben, és allò que ens trobarem quan arribem a la sortida... Potser una crisi més profunda?).
El pensament únic ens permet tenir un escenari i un argument molt clar, com aquelles sèries de gran èxit, generalment de policies amb algun ésser simpàtic que afavoreix la visió d'aquella figura del poder. En aquestes sèries sempre saps qui són els bons, qui són els dolent i, inexorablement, com al final del capítol els bons (el poder)guanyaran els dolents.
Però vet aquí que ha sortit un govern democràtic a Europa (si és al centre o sud del continent americà, no els costa res d'explicar-nos que són dictadures) que tot i el seus defectes inicials (pacte i cap dona a l'executiu) afirma que no reconeix la Troika (això és el que pensem fa temps) i que no entén la posició europea de fer costat a un govern d'extrema dreta a Ucraïna, pel fet que els EEUU han pres aquesta posició en oposició a la posició (ole tu!) de Rússia. Com s'ho faran ara els mitjans de comunicació per portar-nos a creure que el govern grec és un govern irresponsable i finalment una amenaça per l'estabilitat d'Europa?
Era més adequat el govern anterior que després de lapidar el país el va posar a la venda i que en deixar les seus del govern s'ho van endur tot, fins els productes de neteja.
Aquesta és l'Europa que interessa als voltors que volen xuclar diners dels drets de les persones d'aquesta societat europea que havia anat vestint allò de la "societat del benestar". Aquesta no és l'Europa de les persones ni dels pobles és l'Europa dels voltors i les transnacionals.
Necessitem més governs fruit de la confluència de les esquerre, que facin possible posar en el poder polític un discurs senzill, lògic que no sigui obedient al "dictat" de les troiques i altres ésser del bestiari del capitalisme.
ελπίδα (elpída) esperança !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada