Avui una cançó d'una cantant de la "generació els 27" que no té res a veure amb la generació literària castellana. Com tots els seus components, Janis Joplin va morir amb 27 anys.
Amb la seva mort es va perdre una e les veus més increïbles de la història de la música. Quan cantava semblava que s'hi deixava a la vida.
Amb la seva mort es va perdre una e les veus més increïbles de la història de la música. Quan cantava semblava que s'hi deixava a la vida.
Avui vull compartir una anècdota. en la visita que vam fer a Varsòvia, ens van explicar la llegenda de les sirenes (de Copenhaguen i de Varsòvia).
Fa segles que van arribar al Bàltic dues sirenes germanes que vivien a les profunditats dels mars. Eren dones molt belles, però en comptes de peus tenien cues de peix.
Una de les germanes va decidir nedar més lluny, fins als estrets de Dinamarca, on es va quedar fins avui en dia. La podem veure asseguda sobre una roca a l'entrada del port de Copenhaguen.
La segona sirena va arribar a Gdansk, una petita ciutat a la costa del mar Bàltic, des d'on va nedar riu amunt, el curs del Vístula.
La llegenda explica que precisament al peu del Casc Vell (Stare miasto) actual va sortir de l'aigua a la riba sorrenca per descansar; el lloc que va veure li va agradar tant que va decidir quedar-s'hi. Els pescadors del lloc, en veure que algú, durant la pesca, agitava les onades del Vístula, caragolava les seves xarxes i alliberava els peixos, van decidir atrapar-la per acabar els maldecaps. La sirena en sentir-se atrapada va començar a cantar (recordeu que li va passar a Ulisses). En sentir el bell cant de la sirena es van oblidar dels seus plans i es van enamorar perdudament de la bella dona-peix qui, des de llavors, amenitzava les tardes amb el seu bellíssim cant.
Un dia un mercader ric que passejava per la vora del Vístula va veure la sirena. Decidí capturar-la i tancar-la per després poder presentar-la a les fires. Amb astúcia va atrapà la sirena i la tancà en un cobert de fusta, sense accés a l'aigua. Les queixes de la sirena arribaren fins al fill d'un pescador qui, amb l'ajut dels seus amics, la va alliberar.
La sirena, en prova de la seva gratitud a aquells que l'havien salvat, els va prometre que sempre que la necessitessin ajuda els defensaria. Per aquest motiu va armada amb una espasa i un escut per defensar la ciutat.
Ai las! la meva experiència, però és que les dues germanes ens són fugisseres. mireu les dues fotografies fetes en l'espai de cadascuna de les sirenes.
La de Copenhaguen era a la Expo 2010 de Sanghai. Al seu lloc hi havia aquesta pantalla que era connectada en directe a la seva nova llar provisional.
La plaça del mercat de Varsòvia en obres. La sirena viu al mig de la plaça i l'hem de veure a la llunyania.
.jpg)
Per sort vam tornar,uns mesos més tard, a Varsòvia i vam poder veure, encara que de nit, a la sirena Szawa (en polonès, que no polac, Varsòvia es diu Warszawa)
Acaba una setmana moguda. La situació viscuda a França ha posat els pels de punxa a tots plegats. Després cal refermar-nos en la llibertat i rebutjar qualsevol utilització dels fets per part de qui treballen per arrabassar drets i llibertat, pels qui utilitzen l'atemptat com a excusa per a demanar linxaments.
Els tiuts d'aquests dies són eloqüents en aquest sentit.
Em quedo amb dos, dels molts que he llegit i que com a petits haikus contenen idees i pensaments que comparteixo.
Un explicava:
atemptat fet per un àrab= terrorisme islamista
atemptat fet per un blanc=fet aïllat
Però el que resumia més bé allò que penso, parlava de la manca de memòria i reconeixement de les altres víctimes d'ISIS o Al-Qaeda.
Amnistia Internacional informa que el passat cap de setmana, el grup terrorista Boko Haram (que actua per a imposar l'estat Islàmic a Nigèria) va entrar a la ciutat de Baga, en dues ocasions, per arrasar-la i podria haver assassinat prop de 2000 persones.
És molt important que ens colpeixin les notícies de Paris però no podem oblidar Baga (la de Nigèria)
És per això que aquest cap de setmana compartim:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada