El 1936 la BBC realitza la primera retransmissió televisiva. Com seria avui el món sense aquest aparell?
Fa anys vaig arribar al tango argentí a través d'aquestes peces de l'Astor Piazzolla.
És una música tan descriptiva de sentiments extrems que no sé el motiu però em lliguen amb el que avui sento i llegeixo a casa nostra.
A la plaça més cèntrica al costat del port hi ha aquesta plaça. al bell mig aquesta estàtua i a sota el cognom de Ludvig Holberg. Amb la curiositat i, tot s'ha de dir, la tarifa plana d'internet a Europa, cerques i trobes a la viquipèdia.
I és que Noruega forma part de Dinamarca entre el 1380 i el 1814. És a dir que res, per molts anys que passin, és inamovible.
El curs escolar és a punt de començar, el polític no ha acabat, sembla que ens tornarem a presentar als exàmens de setembre. diuen que aprovant aquests examens ja haurem acabat els estudis i ja estarem preparats per a desenvolupar la nostra vida adulta.
Tan de bo que el dia de les notes no ens trobem amb la notícia que, tot i aprovar, el sistema educatiu ha canviat (per art de màgia) i encara ens quedin més cursos per fer.
Si és així caldrà que tots ens tornem a posar a estudiar.
Tot i que amb un dia de retard, el fet és massa important i traspassa el dia. El bombarder B-29estatunidencEnola Gayllança sobre Hiroshima la primera bomba atòmica usada contra persones; és d'urani enriquit, equival a 15.000 tones de TNT, explota en l'aire (a uns 650 m d'altura) i arrasa més de 12 km2 de la ciutat. Causa la mort instantània de gairebé 80.000 persones i fa uns 70.000 ferits (que van morir al cap de pocs mesos). En els anys següents, a causa de la radiació, moren moltes més persones i es calcula que afecta la salut de 500.000 de persones.
El 1922 l'Estat espanyol s'exigeix l'assistència amb puntualitat als funcionaris públics de tots els ministeris.
Avui no me'n puc estar de possar-hi el grup "clàssic", The Rolling Stones, dels quals m'agraden sobretot les balades com Wild Horses (1995).
A manca de cavalls salvatges aquest fa pinta d'asalvatjat (el Mas de Barberans, 2010)
S'acaba una setmana intensa i de fred intens i amb la intensitat de les concentracions de rebuig a la política "troiquera" contra Grècia. És bo que es vagin aixecant més veus posant en qüestió "l'austericidi" que suposa la política que proposen els grans del poder econòmic.
Si aquesta remor s'arriba a aturar ho tindrem mol malament en un futur no massa llunyà.
A, per cert, el dimarts hi ha una xerrada sobre el refús de nacionalitat a Manresa, si coneixeu gent que estigui en aquesta situació recomaneu-li.
El 1919, a Barcelona, comença la vaga dela Canadenca.
Una cançó del 71 del grup anglès The Who inclosa a l'àlbum Who's Next, Baba O'Riley, en la qual al hard rock s'hi fusiona de forma primerenca la música electrònica i s'acaba amb un violí folk. En definitiva un grup que comença a tocar el 63 i que en diferents períodes i components fan música fins avui.
Després de tanta neu i paisatges blancs, tornem a les imatges de primer pla. Un detall d'una parada d'objectes de fusta al mercat de Dolac, a Zagreb (2011)
Avui em ve de gust plantejar un tema de política local de Sant Vicenç de Castellet. Es presentarà ICV a les properes eleccions municipals ?
Com que jo en formo part m'agradaria apuntar algunes coses que podrien explicar que pot passar o no.
Des de fa molt temps, però en concret, des 1 de febrer del 2014 (un moment en el qual les enquestes encara donaven bones expectatives)ICV convocà una "assemblea" oberta Ara és demà on es convida a molta gent de fora d'ICV per analitzar la necessitat que tenen les esquerres del nostre país i els moviment socials de confluir en espais polític cada vegada més importants que facin trontollar i, a la llarga, foragitar les polítiques neoliberals i neoconservadores que ens diuen, són les úniques polítiques possibles.
En aquella trobada vaig coincidir, en un grup de debat, amb una gent que va ser a la formació inicial de la confluència que suposà a l'Uruguai la creació del Frente Amplio que portà al govern a José Múgica. Ells ens marcaven la necessitat del camí a seguir, la necessària confluència de la gent organitzada en partits, en associacions, en grup, ... que pensa que la cultura política imperant no és ni la única possible, ni tan sols la desitjable. Confluència que ha de servir per a iniciar un procés de canvi de les prioritats de la política però també de la forma de fer política plantejada com a una nova cultura de participació en els afers públics.
Doncs bé, avui a Sant Vicenç de Castellet, com a Barcelona i com a d'altres poblacions, aquesta és la voluntat. Si és possible hi haurà una candidatura d'esquerres en la qual ICV sumarà allò que ha estat i és ICV.
Avui fem un salt a l'altra banda de l'atlàntic i en el temps. Una cançó d'amor i desesperança. En Víctor Jara, una de les víctimes més conegudes d'aquell 11 de setembre xilè.
Escoltant-la he cregut que era bo de tornar a escolar la versió catalana d'en Raimon.
Si ahir vaig penjar una fotografia de la nevada del 2009, pensant que avui no cauria neu a la Catalunya Central. Avui, després d'una de les nevades més rodones que recordo (forta nevada i després una temps que ha fet que no haguem de patir la part lletja de les nevades) actualitzarem les fotografies de nevades al poble.
Aquest migdia llegia una wassap de la diputada Laura Massana que des del Parlament ens deia que el Consell d'Indústria de la Generalitat, Felip Puig, estava fent una intervenció en la qual afirmava que cap companyia subministradora a Catalunya talla el gas, la llum o l'aigua.
La Laura demanava al company que és a l'Aliança contra la Pobresa Energètica de Manresa que li fes arribar els casos que han rebut, per tal de poder rebatre l'argumentació del conseller i denunciar aquest posicionament.
Aquesta és la línia normal d'aquest membres tan nostrat i liberals. Aprofiten la seva posició per a llançar missatges que, saben que són falsos, permeten posar el dubte a la gent de si les companyies abans esmentades són tan inhumanes com semblen. Actitud de defensa d'unes empreses que massa sovint han donat mostres d'extrema avaricia i de cercar el guany per sobre de qualsevol altra consideració.
Senyor Conseller pensi en les persones que les empreses ja s'espavilen soles (massa i tot !!!)
A, per cert, si algú pot aportar dades concretes sobre talls de llum, aigua o gas realitzats per les empreses subministradores, feu-m'ho arribar que ho passarem a la Laura Massana, per tal que li pugui explicar al Conseller.
El 1990, a la URSS, el Soviet suprem aprova la llei de modalitats de secessió de les repúbliques.
Continuem amb música de les illes britàniques. A Escòcia, l'any 2000 comença actuar una joveneta de 15 anys, Amy Macdonald. El 2007 treu el seu primer disc i aconsegueix vendre'n més de dos milions i mig de còpies. El tema principal d'aquell disc és aquesta cançó, This is the life.
Avui la paraula nevar a fer anar de corcoll mig país. al Bages Sud només hem vist les agulles de Montserrat enfarinades. Per a tots aquells a qui agrada veure la neu d'aprop, la nevada del 2009.
Ahir parlava de l'acord "antiterrorista" de PP i PSOE. Avui volia parlar de la "cadena perpètua". Anava a dir que fa molts anys (dels meus, és clar) hi havia dos termes que teniem clar que havien de desaparèixer del codi de justícia: pena de mort i cadena perpètua.
Anava a dir que en aquests anys, s'ha anat girant la truita a aquest principi i avui no és gens estrany que gràcies a aquest acord el PP aconsegueixi recuperar alguns vots.
Però el Joan Coscubiela crec que ho ha expressat millor:
El 1922 l'escriptor irlandès James Joyce publica Ulises.
Potser en James Joyce no era client d'aquest pub, però va bé per ambientar-se. El grup The Rumjacks interpretant An Irish Pub Song. Cal dir que el grup és australià.
A Dublín també es pot gaudir d'una golejada del Barça, en el primer partit de lliga de la temporada 13/14.
Avui el PP i el PSOE han signat el pacte antiterrorista (és el quart) després de la "por" provocada pels atacs yihadistes a Paris.
Però cal ser curosos i veure que defineixen ara per terrorisme.
El 1900 a Barcelona, s'exposen per primera vegada obres del pintor malagueny Pablo Ruiz Picasso. L'exposició es fa als Quatre Gats i l'organitza el cercle artístic dirigit per Santiago Rusiñol i Ramon Casas. Des de la dècada del 40 del segle passat i fins fa un any, en Pete Seeger va investigar el folklore del seu país i va esdevenir un activista important al seu país. Moltes de les seves cançons van esdevenir himnes del pacifisme i ecologisme. aquí e una peça interpretada en el show televisiu de Johnny Cash, el 1970.
El sol es pon a l'Alguer (març de 2013)
Fa pocs dies la trista notícia de la mort d'un soldat malagueny en una torre de guaita de l'ONU a la frontera libano-israelita, causada per una granada jueva, va saltar a primera pàgina dels diaris. Mentre la notícia que uns 350 palestins han estat detinguts per l'exercit jueu, durant el mes de gener, és molt difícil de trobar a les pàgines dels mitjans de comunicació als quals tenim abast. Eus aquí la notícia que recull el comunicat de l'ONG Palestinian Prisoners Society
"L'exercit israelià ha detingut 350 palestin de la Cisjordània ocupada i Jerusalem Est en el transcurs del mes de gener, va comunicar diuemge passat una ONG palestina.
La ciutat cisjordana d'Hebron va veure la detenció de 120 palestins el mes passat, el major nombre de detinguts al gener, segons un comunicat de la Societat de Presoners Palestins.
L'exèrcit israelià també va arrestar 60 palestins de Jerusalem Est, 42 de Ramallah i Al Bireh, 38 de Jenin, 35 de Nablus, 19 de Qalqilya i 19 de Betlem.
Vuit palestins de la província del nord de Tulkarem van ser detinguts per l'exèrcit israelià, juntament amb sis de la província de Tubes, i tres d'Tulkarem.
Entre els detinguts hi havia dos noies de 20 anys, de manera que el nombre de dones palestines a presons israelianes s'eleva a 24, va assenyalar.
Al desembre de 2014, Israel va detenir 383 palestins, segons l'ONG que advoca pels palestins a les presons israelianes."
el 1876, el govern dels Estat Unitsordena a tots el nadius a traslladar-se a les "reserves índies".
De la connexió Osona-Bages va néixer a finals dels 60 el grup Esquirols, el 1980 va treure el seu penúltim disc. Torna Serrallonga amb lletra, si és que no recordo malament, del Josep Huguet va donar títol al disc.
Malgrat tot encara ens queden alzines.
Avui a quedat demostrat: la fa molt gran... I ara, per a què la farem servir ?
El 1948 a Nova Delhi, l'extremista hindú Nathuram Godse assasina el Mahatma Gandhi, líder de la independència de l'Índia.
Tot i que fa uns 8 anys que cada dia a les 3 en punt de la tarda escolto una versió d'aquesta cançó en entrar els nens i nenes a l'Escola, em ve de gust escoltar la versió original i inicial. Jaume Sisa i Guillermina Mota (fent els cors) canten qualsevol nit pot sortir el sol.
Quant de nit surt el sol cobren vida aquests personatges. Praga 2009
Grècia i els "gestos" de Syriza continuen marcant la perplexitat d'uns polítics i uns mitjans de comunicació que viuen en les aigües mortes del pensament únic, aquell que ens ha explicat que no és possible cap altra política que no sigui la de beneficiar els bancs i desregularitzar la vida de les persones, com a única forma de sortir de la crisi (allò que no expliquen, ni saben, és allò que ens trobarem quan arribem a la sortida... Potser una crisi més profunda?).
El pensament únic ens permet tenir un escenari i un argument molt clar, com aquelles sèries de gran èxit, generalment de policies amb algun ésser simpàtic que afavoreix la visió d'aquella figura del poder. En aquestes sèries sempre saps qui són els bons, qui són els dolent i, inexorablement, com al final del capítol els bons (el poder)guanyaran els dolents.
Però vet aquí que ha sortit un govern democràtic a Europa (si és al centre o sud del continent americà, no els costa res d'explicar-nos que són dictadures) que tot i el seus defectes inicials (pacte i cap dona a l'executiu) afirma que no reconeix la Troika (això és el que pensem fa temps) i que no entén la posició europea de fer costat a un govern d'extrema dreta a Ucraïna, pel fet que els EEUU han pres aquesta posició en oposició a la posició (ole tu!) de Rússia. Com s'ho faran ara els mitjans de comunicació per portar-nos a creure que el govern grec és un govern irresponsable i finalment una amenaça per l'estabilitat d'Europa?
Era més adequat el govern anterior que després de lapidar el país el va posar a la venda i que en deixar les seus del govern s'ho van endur tot, fins els productes de neteja.
Aquesta és l'Europa que interessa als voltors que volen xuclar diners dels drets de les persones d'aquesta societat europea que havia anat vestint allò de la "societat del benestar". Aquesta no és l'Europa de les persones ni dels pobles és l'Europa dels voltors i les transnacionals.
Necessitem més governs fruit de la confluència de les esquerre, que facin possible posar en el poder polític un discurs senzill, lògic que no sigui obedient al "dictat" de les troiques i altres ésser del bestiari del capitalisme.
El 1933, aAlemanya, el presidentPaul von Hindenburgdesigna cancellerAdolf Hitler.
Durant el darrer quart de segle passat el grup Uc recuperà la música de les Pitiüses. En la cançó, en aquesta illa tan pobre, ens explica que els mals d'avui venen de lluny.
Per sort cap imperi és immortal (Roma 2012)
Què passa amb el procés?
El tindrem hivernant fins que l'utilitzem en clau de salvació nacional i unipersonal (que no de classe, ni de les persones)?
Avui que molts dels nostrats conciutadans i conciutadanes s'atorguen el dret de donar carnets de botiflers als qui gosen posar en dubte el camí que se segueix per aconseguir la independència, és important que coneguem el país on vivim i que avaluem amb quines forces comptem i com aconseguim agrupar en aquest camí de trencament amb la situació actual cada dia més ciutadans i ciutadanes.
Per això cal caminar un estret i llarg camí (en el mapa per molta voluntat que hi poso no aconsegueixo albirar cap drecera que ens dirigeixi directament a la porta de sortida)
Sempre he contestat als qui em titllen de tebi, que tan debò tinguin raó.
Però el nostre país, gràcies a la seva història, ha estat un espai de confluència i mestissatge i això que ens ha permès avançar i ser rics culturalment, també fa que siguem un país de debat, de contrastar, de discutir sense la força ni de les armes, ni del qui se sent més fort.
Avui el nostre tenim un repte important: caminar cap a la sobirania, però insisteixo sempre, una sobirania que suposi un alliberament nacional, social i personal.
El 1945 l'exercit sovietic allibera el camp d'extermini d'Auschwitz.
Se celebra el Dia Internacional de la Commemoració de les Víctimes de l'Holocaust.
L'amistat en la veu de Carole King, sona així de bé en aquesta cançó de 1971.
A Roma. com a tota Itàlia, el personatge de Pinotxo és recurrent. Avui pensava que em recorda a alguns personatges (molts) del panorama espanyol, però també català.
Després del segon dia del triomf de Syriza a Grècia cal dir que no ens han deixat indiferents.
Dos són els gestos que han polaritzat la opinió a Catalunya: Pactar amb un grup de dreta i nomenar un govern sense cap dona a cap ministeri.
Des de la majoria, gaire bé, absoluta cap problema amb pactar amb un grup amb qui coincideix amb l'anàlisi de la seva relació amb la troika (no hi havia cap altra grup que coincidís en aquest aspecte) i per tant el control de la situació pot estar clara.
Ara bé. després de realitzar un seguit de gestos, com no jurar el càrrec sobre una bíblia, o retre homenatge als morts del feixisme i no al soldat desconegut, és molt incomprensible com el nou govern grec no hi figura ni una sola ministra... No és el nostre problema, però potser que s'ho facin mirar.
El mes de març farà 20 anys de la mort d'una de les veus més potents de la cançó, l'Ovidi Montllor. Un home compromès, gran actor i d'una sensibilitat exquisida. Ara que han volgut tancar la Sala Ciutat, recordo la seva actuació junt amb en Celdoni Fonoll durant la qual es va saber que Franco donà "l'assabentat", és a dir, denegà l'indult a 5 dels condemnats al consell de guerra de Burgos. això era la nit del divendres 26 de setembre de 1975. L'execució es portà a terme l'endemà, van ser les darreres execucions del franquisme.
Parlar del principi (1939) i el final (1975) del franquisme en un mateix apunt, sense buscar-ho, només se m'ha acudit aquesta fotografia.
Ui quina por que fa la victòria de Syriza. Fins el nostrat president si ha hagut de referir, no fos cas que se'n surtin i la seva política de retallades (alumne avançat en el temps del neoliberalisme) quedes en evidència.
Fàcil no ho tindrà. Però no són cap partit que hagi sortit del no res. Avui ja està governant a ciutats i "regions", fent una cosa important, posant les persones primer. Després es podrà fer més o menys, però si la gent nota que la política gira una mica cap a ella, la troika tindrà molta feina a desmuntar-ho. Caldran moltes manipulacions (com les que ja han començat) per fer veure gat per perdiu.
I per acabar a veure si algú em pot donar raó de:
: A la "sexta" sempre hi surt Podemos i Pablo Iglesias, això ja ho tindríem, però veig astorat que quan poso el Youtube per a cercar les músiques que col·loco a cada apunt, sempre em surt a la llista lateral, un vídeo de Podemos, i la veritat és que jo no he fet recerques d'aquest grup.
El 1976 se celebren les primeres eleccions municipals després dels quaranta anys de dictadura. Allò si que eren campanyes electorals, i no només perquè eren les primeres...Les encartellades s'acabaven normalment prenent alguna cosa caaaaalenta. quin fred que feia!!!
Tot i seguir amb la mirada posada a Grècia, avui però passem a una altra forma d'entendre la música. el passat dia 20 va morir el líder i únic membre constant del grup alemany Tagerine Dream, Edgar Froese. Grup de música electrònica que neix després de l'estada a Barcelona i Cadaqués i de la coneixença que fa de Salvador Dalí.
No són mandarines, són tomàquets de la Bretanya.
A 3/4 de 5 l'Eurodiputat ecosocialista, Ernest Urtasun ha "piulat":
Ara a la seu de #Syriza amb altres convidats internacionals. Primeres informacions parcials apunten a victòria amplia. Tindrem nit feliç!
Amb tot asseguren que aquestes enquestes sempre han estat molt poc fiables, amb tot el partit de Papandreu (Kinina) podria amb els vots que pren al PASOK, fer perdre al tradicional partit socialista, la tercera plaça.
A les 6 , nostres, tanques els col·legis electorals.
Primeres imatges televisives, després de tancar les urnes. Aquí les conegudes "forquilles" que donen un resultats a Syriza que li podrien donar la majoria absoluta de parlemantaris a aquesta força política.
El 1977 un escamot de la "Alianza Apostólica Anticomunista" recordada com la triple A assalta un despatx laboralista a Madrid i mata a cinc persones i en fereix a quatre més. La Matança d'Atocha es recordada a través d'una escultura que reprodueix una pintura de Joan Genovès, anomenada l'abraçada.
I seguim a Grècia. Avui però d'un cantautor menys conegut, Nikos Papazoglou, la cançó es diu Agost
Plaça de Crist Rei, dissabte dia 24 de gener.
Grans inversions en infraestructures (compte que són inversions públiques) que podrien anar amb el temps a ser gestionades en mans privades. Avui els treballadors de l'hospital General de Manresa han fet sentir la seva veu al centre de Manresa. Un gran hospital (de primera) i unes condicions indignes per als treballadors de l'Hospital.
l'any passat el president del FC Barcelona dimiteix i desapareix pel foro...encara no està clar per quins motius. Continuem a Grècia. Una de les llegendes musical del país que també va estar molt lligat al nostre país, en les peces de Llach i el seu viatge a Ítaca i en l'acte de la Crida a la Monumental de Barcelona, el 1984 (No ho recordo prou bé, però aquell dia els assistents no vam quedar gaire contents amb ell). En MikisTheodorakis va composar Kaimós, una de les seves peces més conegudes.
Un altre símbol d'aquesta Mediterrània que ens agermana al sud d'Europa front a l'agermanada Europa del nord, l'ametller.
Avui seguiré amb la "neura" de l'esquerra del sud d'Europa. Es celebra a Barcelona una troba d'una bona colla de partits i organitzacions de l'esquerra transformadora de la vorera nord de la Mediterrània. Fins demà sou a temps de seguir-la a través d'aquest enllaç: I Forum del sud d'Europa
.jpg)
