Durant el darrer quart de segle passat el grup Uc recuperà la música de les Pitiüses. En la cançó, en aquesta illa tan pobre, ens explica que els mals d'avui venen de lluny.
Per sort cap imperi és immortal (Roma 2012)
Què passa amb el procés?
El tindrem hivernant fins que l'utilitzem en clau de salvació nacional i unipersonal (que no de classe, ni de les persones)?
Avui que molts dels nostrats conciutadans i conciutadanes s'atorguen el dret de donar carnets de botiflers als qui gosen posar en dubte el camí que se segueix per aconseguir la independència, és important que coneguem el país on vivim i que avaluem amb quines forces comptem i com aconseguim agrupar en aquest camí de trencament amb la situació actual cada dia més ciutadans i ciutadanes.
Per això cal caminar un estret i llarg camí (en el mapa per molta voluntat que hi poso no aconsegueixo albirar cap drecera que ens dirigeixi directament a la porta de sortida)
Sempre he contestat als qui em titllen de tebi, que tan debò tinguin raó.
Però el nostre país, gràcies a la seva història, ha estat un espai de confluència i mestissatge i això que ens ha permès avançar i ser rics culturalment, també fa que siguem un país de debat, de contrastar, de discutir sense la força ni de les armes, ni del qui se sent més fort.
Avui el nostre tenim un repte important: caminar cap a la sobirania, però insisteixo sempre, una sobirania que suposi un alliberament nacional, social i personal.
Avui aquest no és el nord...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada